A qui fa mal això del Cruyff?

samarretaseleccioOstres, he llegit el que deia Joan Barril sobre en Cruyff i he pensat, ‘tate’, demagògia unionista socialista espanyola. Jo no veig cap manca d’entusiasme sinó tot el contrari.

Amb això passa el mateix que allò de la paraula xarnego, que la posen als nostres llavis però només se sent dir fora de Catalunya. Això del melic és ‘tipical spanish’ també, exclusiu per a estats només, oi? L’ús de la l’expressió ‘guàrdia pretoriana’ no es casual. Recordem però que els pressumptes caps pretorians són els socialistes Luigi i Bartu Muñoz, amb permís de Prenafetes i Alavedres.
Al gra: L’independentisme està força content amb Cruyff de seleccionador, de fet, és l’independentisme esportiu qui el tria. No cola intentar confondre el personal: el fet de que, evidentment, tothom és lliure de parlar la llengua que vulgui, no eximeix el que va lligat a aquest cas, que no és res més que la manca d’ètica de qualsevol persona que malgrat haver residit durant molt de temps en un país ‘X’ es negi a parlar la llengua d’aquell país. A Catalunya s’aplica el lògic eximent sobre aquells arribats durant el franquisme que no van tenir opció i que la democràcia ja els va agafar massa grans. Cruyff va dir que simplement no li dona la gana, que és bastant diferent. Això no te a veure ni amb el nacionalisme, ni amb l’esport, ni amb Catalunya, sinó amb una manca de respecte molt comú al Principat però inexistent als països que es fan dir estats. I no fem trampa comparant-lo amb seleccionadors ‘nòmades’ (que per cert utilitzen traductors) perquè ell és resident de llarga durada.

Seat, Carreras, Dalí, exemples demagògics i molt mal triats: El president del consell d’administració de SEAT, Francisco García Sanz, demanat perquè no hi havia cotxes amb noms de ciutats catalanes va contestar: ‘nosotros somos españoles’ entre rialles dels periodistes presents; Carreras: un enorme tenor amb problemes d’autoestima; i Dalí: un pro-nazi que va anar del bracet de Franco i que ni després de mort va voler que la seva obra romangués a Catalunya. És clar que així fins i tot l’assassí de Trotsky tindria el dret de reclamar el seu ‘catalanisme universal’.
I el tòpic demagògic que acusa als suposats repartidors de carnets de catalanitat està massa gastat. No és possible donar cap carnet a qui no el demana prèviament, i a Catalunya, l’oficial encara està en castellà i diu Espanya. Sort d’en Terricabras.
Amb la tria de Cruyff com a seleccionador nacional català qui esta que trina és l’espanyolisme, sens dubte.
No dubto que en aquest moment a la balança Cruyff pesa més que la llengua. Benvingut Johan. Cada dia tinc més clar però que hi ha molt espanyolista de bona fe (català o no) que no sap encara que ho és.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s